La taula sobre el patrimoni clou el I Cicle de Taules Rodones del GRC

Taules rodones

Els participants a la taula rodona
Els participants a la taula rodona

Dissabte,  12 de desembre, a les 18:00 hores, va tenir lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà la Taula Rodona que porta per títol “Una comarca d’esquenes al seu patrimoni?”, cloent el I Cicle de Taules Rodones que enguany organitzen el Grup de Recerca de Cerdanya i el Museu Cerdà sobre temàtiques cerdanes i pirinenques d’interès amb l’assistència d’unes 40 persones. L’acte comptà amb la presència de l’Il·lustre Batlle de Bolvir, Sr. Bartomeu Baqué; el President de l’Institut d’Estudis Ceretans i advocat, Sr. Tomàs Torrent; el reconegut escriptor i excursionista, Sr. Manel Figuera; i el periodista Sr. Guillem Lluch, que actuarà de moderador de la taula. Les principals conclusions de la taula rodona van ser:

  1. Els cerdans solen conèixer, en general, molt menys el seu patrimoni que la gent que ve de fora, els quals, en teoria, vénen atrets per aquest patrimoni, sigui natural o de qualsevol altre tipus.
  2. Pel general, els cerdans no s’acaben de creure que el seu patrimoni sigui prou important i no el valoren especialment, tot i que hi ha algunes honroses excepcions. El món cultural i patrimonial sol ser cosa relativament marginal. Tots els sectors han de contribuir a la difusió del patrimoni: els pares, l’escola, els polítics, les associacions…
  3. Al medi natural se li apliquen, tot sovint, dues polítiques oposades i extremes: en ocasions la protecció és tan gran que el medi esdevé impenetrable i no s’hi poden realitzar cap tipus d’activitats i en altres ocasions no existeix cap protecció i allò acaba essent un campi-qui-pugui.
  4. El medi natural no sol ser un ham turístic. Una altra cosa és el paisatge, que sí que es ven com a reclam per atraure turistes. Però el medi natural en si mateix -la flora, la fauna, etc- solen ser poc coneguts i poc valorats pels cerdans.
  5. La llengua cerdana possiblement acabarà essent absorbida per les formes estàndard de la llengua catalana.
  6. L’explotació racional del patrimoni natural, arquitectònic i etnològic de la Cerdanya pot esdevenir -ha d’esdevenir- una alternativa a mig i llarg termini de l’actual model econòmic basat únicament en la construcció.
  7. Calen més hotels i menys segones residències. Els hotels atreuen turistes, mentre que la major part de les segones residències atreuen visitants ocasionals, que no es poden considerar strictu senso com a turistes.
  8. Hi va haver disparitat de valoracions sobre el futur del patrimoni: des dels que creien que aquest s’anirà degradant i perdent, fins els que opinaven que s’acabaria per regular i protegir molt més que a l’actualitat.

Escriu el teu comentari