Del calendari egipci fins als nostres dies - Josep Padró

L’evolució del calendari des de l’antic Egipte fins a l’actualitat

A l'estiu RECERCA'T

Dimecres, dia 22 d’agost, a les 19 hores, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, va tenir lloc la conferència: “Del calendari egipci fins als nostres dies” a càrrec del doctor Josep Padró i Parcerisa.

El ponent va explicar que els egipcis tenien un calendari solar des de finals del V mil·leni a.C. que dividia l’any en 3 estacions (Akhet [la inundació del Nil], Peret [l’hivern] i Shemu [l’estiu]), cadascuna de 4 mesos de 30 dies. Això feia 360 dies i a finals d’any s’afegien 5 dies més, que eren festius.

El problema del calendari solar egipci és que no contemplava els dies dels anys de traspàs, amb la qual cosa, el calendari s’anava desfasant fins a donar tota la volta completa.

El calendari egipci es basava en dos fenòmens periòdics gairebé coincidents: l’aparició al firmament de l’estrella Sirius –la més brillant del cel després del Sol- que els egipcis anomenaven Sotis, i la inundació del Nil, que deixava durant mesos les terres de cultiu anegades.

Aquest calendari va ser pres com a referència per Juli Cèsar per reformar el calendari romà de Numa Pompili, que estava molt desfasat. Cèsar va encarregar la reforma a l’astrònom alexandrí Sosígenes i aquest calendari va passar a ser conegut com el calendari julià.

El calendari julià tenia el problema que acumulava un cert desfasament perquè l’any solar no dura exactament 365 dies i ¼, sinó una miqueta menys. Va ser el papa Gregori XIII qui va acabar d’ajustar el calendari que es va conèixer com a calendari gregorià i que és el que tenim actualment a Occident, que va fer, per exemple, que l’any 2000 no fos de traspàs tot i ser múltiple de 4.

En cloure la conferència, el nombrós públic assistent va realitzar nombroses preguntes sobre les temàtiques exposades.

Josep Padró i Parcerisa és doctor en filosofia i lletres (especialitat d’història) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de 1975, obtenint premi extraordinari. Catedràtic d’Història Antiga a la Universitat de Barcelona (UB), d’on fou professor, a la Universitat de Lisboa i a la UNED. Ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques a Europa i Àfrica (Oxirrinc, amb la Societat Catalana d’Egiptologia i Heracleòpolis Magna a Egipte). També és membre de diversos instituts i societats d’Egipte Antic i del Pròxim Orient Antic. És autor de més de quatre-centes publicacions.
Del calendari egipci fins als nostres dies - Josep Padró
El ponent, Josep Padró (dreta), durant la conferència (foto: Gael Piguillem)

Comments are closed.