Dissabte, 3 d’octubre, a partir de les 9:30 hores, al Teatre del Fòrum de Llívia, va tenir lloc la VII Jornada d’Estudis Comarcals de Cerdanya, organitzada cada dos anys pel Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i el Consell Comarcal de la Cerdanya.

 

La jornada es va estructurar en 21 comunicacions, al matí i a la tarda, agrupades en blocs temàtics, seguits d’espais per fer preguntes i debatre sobre els temes exposats.

 

La jornada va ser inaugurada per l’Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya, l’Erola Simon, directora de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i per l’Albert Cruïlles, alcalde de Llívia i van ser clausurades per la Maria Sans, alcaldessa d’Urús, en representació del Consell Comarcal de la Cerdanya.

 

Enguany, només hi ha hagut temàtiques relacionades amb les ciències socials i molt especialment amb la història contemporània.

 

La jornada es va retransmetre en directe en streaming i es pot consultar en el següent enllaç:

 

https://www.youtube.com/live/pi2PZI7vyjg

 

També va ser molt nombrós el públic que la va seguir presencialment, des del Teatre del Fòrum.

 

L’ordre de les comunicacions va ser el següent:

 

– La frontera sota les bombes. Bombardejos i refugis antiaeris a Puigcerdà i la Cerdanya durant la Guerra Civil. Marc Pont Fitó.

– Antonio Martin (a) El cojo de Málaga: una aproximació política i psicològica. Joan Peitx Junyent.

– Ramon Cosp i Esteva, alcalde de Puigcerdà entre 1934 i 1936. Pau Vinyes Roig.

– Els expedients per danys de guerra de la Torre Grau i la Torre Mata, a Puigcerdà, instats a la “Dirección Nacional de Regiones Devastadas”, el 1940. Cristina Forns de Rivera [aquesta comunicació no es va presentar].

– La pandèmia de grip de 1918 a Puigcerdà. Josep Roig Garcia, Puri Merino Palomar.

– La portada d’aigües de Puigcerdà (1923-1973): problemàtica, projectes i períodes. Sandra Adam Augé, Martí Solé Irla.

– Breu introducció a l’activitat minera al municipi de Das. Sandra Adam Augé.

– Desmuntant mites toponímics. Núria Garcia-Quera, Marta Arderiu Ros, Marta Masats Folgueras.

– El Pont del Carrassut de Llívia. Un pont que és un aqüeducte, un bosc que era un prat. Rosa Maria Gil Tort.

– Com era l’interior de les esglésies abans de la Guerra Civil? El cas de la Cerdanya. Montse Jorba, Núria Casamitjana.

– Els recs de la Solana de la Cerdanya: història recent de la creació d’un paisatge. Francesc Roma Casanovas.

– Sobre les observacions de la Cerdanya fetes pel Dr. Agustí Yáñez. Trini Cadefau.

– La família Subirana de Das a través del seu fons documental. Erola Simon Lleixà.

– La immigració occitana a la Cerdanya històrica als segles XVI i XVII: continuïtats i canvis en un espai de frontera. Alexandra Muntadas Capdevila.

– Puigcerdà, darrer reducte de Jaume III en els darrers dies del Regne de Mallorca. Carles Gascón Chopo.

– Els Aragall, senyors del Quer des de 1233. Enric Xargay Vallès.

– Intervenció arqueològica al molí de l’Anglès- Fontanals de Cerdanya (Cerdanya). Júlia Miquel, Oriol Achón.

– Intervenció arqueològica al carrer Abat Oliva, 23 de Puigcerdà (Cerdanya). Júlia Miquel, Oriol Achón.

– Mobilitat, territorialitat i canvi cultural als Pirineus durant el Darrer Màxim Glacial: noves dades del jaciment de Montlleó. Marta Sánchez de la Torre, Eulàlia Rafart, Cynthia González, Cristian Emens, Xavier Mangado Llach.

– El complex de coves d’Olopte (Isòvol, Cerdanya): ocupacions humanes recurrents al llarg de la Prehistòria. Xavier Mangado Llach.

– Conviure amb el turisme: estils de vida, tensions i transformacions socials a Bellver de Cerdanya. Núria Garrido.

 

Com a nota destacada, val a dir que la a comunicació sobre el complex de les coves d’Olopte es va informar, en primícia, que a Cerdanya s’han trobat per primer cop restes de cultura de Neandertals de manera fefaent, cosa que suposa una notícia de primer ordre en el món de l’arqueologia i posa a Cerdanya en el mapa de distribució d’aquesta espècie.