Les VII Jornades en Investigació Artística en Música dels Pirineus han tingut lloc del 24 al 26 d’abril a l’Auditori dels Porxos de Cal Fanxico de Bolvir. La valoració d’aquesta edició és molt positiva tant pel nombre de participants com per la qualitat i la varietat de les intervencions. Les JIAM Pirineus han assolit l’objectiu de consolidar-se com un espai d’intercanvi d’idees i perspectives sobre la investigació artística. La participació internacional permet compartir les novetats i discussions actuals d’aquest camp de recerca en la música encara força desconegut al nostre país. En aquesta ocasió hem rebut a alumnes i professors de l’ESMUC de Barcelona i l’ESMAR de València, centres estatals de referència en aquest àmbit. Amb la presència de doctors com Rubén López-Cano (ESMUC), Úrsula Sancristóbal (ESMUC i Taller de músics), Luca Chiantore (ESMUC/Musikeon), Pablo Gómez Ábalos (ESMAR), Áurea Domínguez (Basel Academy of Music/FHNW) i Laia Martin (Universitat Oberta de Catalunya), també es vol reforçar el seu vessant pedagògic. També hem comptat amb la participació de la directora del Màster en Música i investigació de la Hochschule für Musik de Basel, la Dra. Anne-May Krüger i alguns dels alumnes d’aquest programa. Entre la representació internacional. La finalitat és incloure debats i activitats per abordar les diferents casuístiques i reptes a les quals s’enfronten els estudiants i intèrprets que connecten pràctica i investigació.

El concert inaugural, a càrrec de Luca Chiantore i Isabel Dombriz Martialay al piano amb el programa The Spherical Piano Live, va sorprendre el públic amb una posada en escena íntima que acompanyava a la perfecció la particularitat sonora. A la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà vam tenir l’ocasió de reescoltar obres més conegudes i descobrir unes altres, (meravelloses com la Sonata-Fantasia de la compositora canària Laura Vega) amb coreografies, tècniques esteses i pistes d’àudio que teixien un nou panorama sonor d’infinites possibilitats per al piano.

Les presentacions d’Antón Píriz Calvo (ESMAR) i Vittoria Pagani (Basel Academy of Music/FHNW) van tenir en comú l’objectiu d’introduir a la música clàssica recursos d’altres músiques, de la música tradicional gallega en el primer cas i de la música Hindustani en el segon, reivindicant la riquesa sonora i pedagògica que aporten. Seguint en l’àmbit de la pedagogia, Mercedes Garcia Herrero (ESMAR) va proposar eines didàctiques per fomentar una anàlisi auditiva més convenient a partir de les bandes sonores, és a dir, material musical quotidià per l’alumnat. Eva Sauret (Escola Folk del Pirineu) va destacar amb el seu cant i percussió com la cançó tradicional catalana es pot ressignificar amb altres formes de ball i des d’una perspectiva de gènere que destaca el rol de la dona. Jan Corbella (ESMUC) va aportar una mirada crítica a les problemàtiques psicològiques dels músics, adquirides en moltes ocasions ja en l’entorn educatiu; i va mostrar com és possible que les discussions crítiques d’actualitat es poden posar de manifest en una proposta artística, en el seu cas el narcisisme social.

Malcolm Braff (Basel Academy of Music/FHNW) va introduir una recerca artística que flexibilitza el concepte del ritme, concretament les subdivisions del jazz swing, per obtenir altres oportunitats expressives més lliures en la composició i la interpretació. I ja en l’àmbit de la recerca estrictament performativa, Neus Llinares Belda (ESMAR) va abordar la importància d’incorporar tècniques d’altres instruments, com en el seu cas la vocalitat a la flauta travessera, i així ampliar les possibilitats sonores. Salvatore Sclafani (Conservatoire Royal de Bruxelles -Université libre de Bruxelles), per la seva part, ens va fer veure les mil i una cares d’una partitura amb l’estudi comparat de les fonts manuscrites i la versió publicada de la Suite de danzas criolles d’Alberto Ginastera. O Jorge Gonçalves (Universidade de Aveiro, qui va subratllar la font que suposen les pràctiques interpretatives pianístiques del segle XIX per proposar perspectives innovadores per la interpretació dels Nocturns de Chopin en l’actualitat, un cas d’estudi aplicable a altre repertori.

El Dr. Pablo Gómez Ábalos va presentar el seu últim projecte de recerca i discogràfic, que incideix en una exploració tímbrica com a paràmetre estructural a partir d’una inusual instrumentació escollida per interpretar els Quartette de Carl Philipp Emanuel Bach. Aquesta proposta mostra com una revisió de l’estètica associada a un període, a un compositor… és possible gràcies a la investigació artística. D’altra banda, la Dra. Áurea Domínguez ens va convidar a conèixer com l’experiència auditiva amb gramòfons històrics ens fa comprendre el context de les formes d’escolta col·lectiva a les primeres dècades del segle passat i experimentar altres formes d’interacció en l’actualitat. Finalment, la Dra. Anne-May Krüger va obrir la discussió pel debat posterior sobre els reptes en metodologia en la investigació artística, que va estar moderat per Luca Chiantore, Rubén López-Cano, Laia Martin i Úrsula Sancristóbal. Es van tractar assumptes com el desconeixement de l’àmbit de la recerca per part de l’alumnat de Grau i de Màster des del convenciment que la recerca pot ser una eina potent per revertir certes dinàmiques no desitjades en l’entorn acadèmic i interpretatiu. Així com es va refermar la importància d’enfocar la investigació artística des de preguntes adequades que, en primer lloc, responguin a les necessitats de l’investigador i de la comunitat artística.

L’èxit d’aquestes jornades situen la Cerdanya com un punt de referència de la investigació artística durant un cap de setmana de convivència i experiència conjunta liderada per figures de gran prestigi i estudiants d’institucions de diferents països com Espanya, Portugal, Anglaterra, Suïssa, França o Bèlgica. L’Associació Grup de Recerca de Cerdanya comença, doncs, a preparar la vuitena edició de les JIAM Pirineus.