L'estat del català a la Cerdanya a debat

Taules rodones

TaulaRodonaCatalaCerdanyaDimecres, dia 21 d’octubre, a les 19h, va tenir lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà una Taula Rodona que portava per títol: “L’estat actual del català a la Cerdanya”. Hi van assistir unes 30 persones, entre les quals hi havia un destacat grup de persones de l’Alta Cerdanya.

Els ponents van ser:

– M. Àngels Terrones, directora de la Biblioteca “Comtat de Cerdanya”.

– Manel Figuera, responsable a la Cerdanya del Consorci de Normalització Lingüística.

– Àngels Piguillem, mestra de primària del CEIP Alfons I de Puigcerdà.

– Guillem Lluch, periodista i moderador de la Taula Rodona.

Els ponents van mostrar un moderat optimisme per l’estat del català a la Baixa Cerdanya, tot i que amb reserves, mentre que van detectar més problemes a l’Alta Cerdanya, on el català no té estatus legal de llengua oficial i és considerada en general com una llengua de segona per bona part de la pròpia població. També van expressar la seva opinió sobre la importància que existeixin mitjans de comunicació de qualitat en català, tant pel que fa al sector escrit com per l’audiovisual.

Taula rodona estat del català
Un moment de la taula rodona al Museu Cerdà de Puigcerdà

Pel que fa a la immigració, tots van coincidir que els nens immigrants aprenen ràpidament el català, sense problemes, especialment els provinents dels països de l’est, mentre que els pares tenen més problemes o no consideren que aprendre el català sigui una tasca prioritària. Tot i així, es va destacar que de vegades hi ha més resistències al català entre la població immigrada d’altres indrets de l’estat espanyol que no per part dels marroquins, dels procedents dels països de l’est o fins i tot dels llatinoamericans.

Sobre el dialecte cerdà es va considerar pràcticament extingit, llevat potser d’alguna persona d’avançada edat de fora de l’àrea d’influència de Puigcerdà. En aquest sentit hi ha influït seriosament en la seva desaparició (a la Baixa Cerdanya) l’homogeneïtzació dels mitjans de comunicació que empren només el dialecte barceloní i del canvi de la dinàmica econòmica de la comarca, molt lligada al turisme barceloní. Finalment, els ponents es van mostrar moderadament optimistes respecte del futur del català, tot i les mancances.

Escriu el teu comentari