Dissabte, dia 26 de juny, a les 18h, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, el Grup de Recerca de Cerdanya va organitzar la segona sessió del “Fòrum Cerdanya”, que porta per títol: “La Cerdanya fa cent anys”, amb participants que ens van explicar de primera mà com era la vida a Puigcerdà i la Cerdanya a començament del segle XX.

Els ponents varen ser Enric Orús i la seva mare, Olga (Aldegunda) Aguilar, en Joaquim Bosom i l’Angelita López. Va actuar com a moderador, l’Alfons Mills, membre de la Junta del Grup de Recerca de Cerdanya.

L’Olga Aguilar té 99 anys i té el número de soci 22 del F. C. Barcelona. Va néixer a Puigcerdà i hi va viure fins als 14 anys, quan va marxar a Barcelona. Malgrat això, sempre ha mantingut contacte amb la Cerdanya i ha pujat amb molta freqüència i ha transmès el seu amor per la comarca al seu fill Enric, que la va acompanyar a la taula rodona.

El Joaquim Bosom prové de Guils, tot i que viu a Puigcerdà des de fa dècades. Va fer de roder durant molts anys i posteriorment va obrir una botiga de llegums cuits a Puigcerdà. Com a entreteniment, fa maquetes d’antigues eines i màquines del camp.

L’Angelita López és filla de Puigcerdà i participa sempre que pot a tots els actes cívics i culturals de la Vila. És molt coneguda a Puigcerdà i ens demana que parlem del Puigcerdà que va des del final de les carlinades fins a la guerra civil, ja que creu que és una època molt oblidada i va ser molt important, ja que va ser quan es va construir el Puigcerdà modern.

La taula rodona va tenir un funcionament un pèl diferent d’altres edicions i va consistir en una sèrie de rodes de preguntes específiques a cada ponent, tot i que algunes -com el record de l’arribada del tren- van ser comunes per a tots ells.

L’Olga Aguilar recordava molt bé com era l’antic convent de clausura on es va celebrar el fòrum i recordava com una noia molt jove i va entrar a la congregació de germanes de clausura, cosa que la va impressionar moltíssim. També ens va parlar de quan anava a treballar a la fàbrica de filats de cal Naudó, de com jugaven amb les amigues o de l’antic bar, propietat del seu oncle, que ocupava l’actual edifici de cal Massip i que era on vivia.

L’Angelita era veïna de l’Olga, ja que també vivia al carrer Escoles Pies, llavors carrer de la Revolució. Ens recordava com era la plaça Cabrinetty de llavors, lloc on anava a jugar amb els amics, especialment amb un noi que feia de torero i que tenia aquest vestit. També ens parla de l’època dels bombardejos, que ella va viure a França, perquè la van portar per protegir-la. També ens va dir que llavors gairebé tothom sabia llegir i escriure i que això era degut a la gran quantitat d’escoles i de centres religiosos que feien tasques d’escolarització.

El Joaquim Bosom ens parla primer de quan estava al mas a Guils i havia d’anar a portar la llet a Puigcerdà i de com n’era de dur especialment a l’hivern. També recorda molt bé l’arribada del tren, el 1922, ja que el seu pare el va portar a coll-i-bè fins a prop de l’estació. Després va aprendre l’ofici de roder amb un mestre molt exigent i ens va explicar, per exemple, com va fer un carro de circ per una pel·lícula que es va filmar a Puigcerdà.

La sessió va ser molt entranyable i tots van explicar anècdotes de la seva època. Una cosa en què van coincidir tots és que antigament els hiverns eren molt més durs i que nevava molt més que no pas ara i que la cosa s’agreujava amb les fortes ventades que feia després de nevar. També tots recorden molt bé l’impacte que va suposar l’arribada del tren a la Vila o la destrucció de l’església de Santa Maria durant la guerra civil a pic i pala.